LINK: ARTICULO EN ESPAÑOL
Ferran Mauri (Lleida; 30/09/2007) és un dels actuals bases de l’equip U22 del Joventut Badalona. Va començar la seva trajectòria al CB Pardinyes de Lleida, un club de barri, situat a menys d’1 km del Barris Nord, l’actual casa del Hiopos Lleida de l’ACB, club on el nostre protagonista arribaria en la categoria preinfantil per a continuar la seva formació, fins a aconseguir establir-se en la dinàmica del primer equip de la Liga Endesa, de la mà de l’actual entrenador Gerard Encuentra, un vell conegut amb qui ja havia compartit vestuari en les seves primeres passades al Club Bàsquet Pardinyes en categoria mini.
El base català va poder debutar la passada temporada a la màxima categoria estatal, en un escenari força espectacular, com és al Movistar Arena davant del Real Madrid. La seva bona temporada amb el júnior del club i l’aparició a la dinàmica de l’equip ACB van despertar l’interès del Joventut Badalona que no va dubtar a comptar amb la seva incorporació pel nou equip filial U22 per a disputar la Liga U.
El Ferran ha pogut atendre al David Carrera, redactor del Hiopos Lleida a la web de Campo Atrás, per conversar i parlar una estona sobre el gran salt des de Lleida, per acabar aterrant al mític Olímpic de Badalona:
David Carrera – M’agradaria començar amb una pregunta molt senzilla: qui és Ferran Mauri? Explica’m una mica els teus inicis, els últims anys i què estàs fent ara.
Ferran Mauri – Bé, el Ferran Mauri és un jove de 18 anys que la temporada passada estava al Força Lleida. A principi de temporada es plantejava fer la pretemporada amb el primer equip. Jo en aquell moment tenia 16 anys, feia batxillerat i ho compaginava amb el junior de segon any del Lleida. El que va passar és que el base (Dee Bost) del Hiopos Lleida en aquell moment, va marxar i vaig tenir l’oportunitat d’entrar en dinàmica del primer equip durant la temporada. Llavors es va plantejar compaginar els estudis amb entrenar al matí. Gràcies a l’institut Claver vaig poder compaginar-ho tot: saltar-me algunes classes i recuperar-les després. Vaig poder acabar el curs, fer la selectivitat i entrar a una carrera. Ara considero que aquest és el primer any en què he fet un pas cap a intentar ser professional. Ara mateix estic al Joventut Badalona, jugant a la Liga U22 de la ACB. Entreno amb l’equip de l’ACB i amb el meu, l’U22. A més, estic estudiant Enginyeria Industrial, de manera online, a la Universitat Internacional de València.
David Carrera – En aquests últims mesos i darreres setmanes han passat bastantes coses, hi han hagut les segones finestres FIBA, l’equip ACB va anar a la Copa del Rey, ha començat la Segona Fase de la Liga U i inclús hi ha hagut el fitxatge de Jabari Parker. Com han sigut les últimes setmanes de treball al club?
Ferran Mauri – No considero que la dinàmica hagi canviat gaire. Seguim estant molt bé com a equip i molt units. Durant les finestres FIBA alguns jugadors marxen amb les seleccions i no podem treballar tots junts igual que sempre, però seguim entrenant i preparant els següents partits. Per exemple aquest cap de setmana tenim un partit molt difícil a l’ACB, a casa contra el Barça, així que ens hem estat preparant bastant.
David Carrera – Molt bé! Retornant al que comentaves abans, m’agradaria que expliquessis una mica; com és el dia a dia de Ferran Mauri vivint a Badalona?
Ferran Mauri – Normalment entreno pel matí i per la tarda. Un dia normal és: em llevo, menjo alguna cosa i vaig cap a l’entrenament del primer equip. Allà normalment fem vídeo, gimnàs i després pista. L’entrenament acostuma a acabar cap a la una o així. Després em dutxo, torno a casa, dino i descanso una mica. A la tarda tinc l’entrenament de l’U22. Normalment abans fem vídeo i després entrenem a pista. Depèn de com estigui físicament també faig gimnàs amb l’U22. Quan arribo a casa, mentre sopo o després de sopar intento seguir les classes de la universitat. Les classes solen ser de sis a vuit, però clar, em coincideix amb l’entrenament de l’U22, aleshores després les miro, ja que s’em queden gravades.
David Carrera – Clar, amb tanta càrrega d’entrenaments entenc que també es controla molt el físic…
Ferran Mauri – Sí, es controla bastant, tot i que t’intenten portar al límit per millorar físicament però sempre està molt controlat. Es controla molt el tema de lesions, molèsties o fins i tot si has estat malalt.
David Carrera – Pel que tinc entes la setmana passada ja vas estar malalt, si no m’equivoco
Ferran Mauri – Sí, la setmana passada, per exemple, vaig estar malalt i vaig perdre un parell de quilos. El primer que van fer va ser pesar-me i després vaig haver de fer un treball extra al gimnàs per recuperar-los ràpidament.
David Carrera – Ara ja a tope, molt bé! El canvi de passar de Lleida a Badalona també és important. No només el canvi de ciutat sinó també de passar del Força Lleida a un club com la Penya. Com es viu aquesta transició?
Ferran Mauri – Jo ho veig com una oportunitat. El Joventut Badalona és el «Bressol», és un club que aposta molt pels joves i es preocupen molt per nosaltres. Hi ha molta competitivitat entre nosaltres, però és una competitivitat sana. Hi ha molt talent i entre tots ens ajudem a millorar. A més, poder compartir pista amb jugadors tant bons en la teva posició com és el Guillem Vives o el Ricky Rubio, inclus no nomes de la mateixa posició com l’Ante Tomic, és realment un privilegi. Es una oportunitat per a millorar com a jugador.
David Carrera – Clar, recollint una mica el que comentes ara, al final tu tens companys com el Diego Niebla o l’Adrián Torres amb molt talent, però després, quan puges amb el primer equip, comparteixes moments amb el Ricky, el Tomic o inclús a la banqueta amb el Dani Miret. Es nota una certa pressió a l’hora de compartir pista amb aquests referents?
Ferran Mauri – Bueno, sí, pressió com a tal no, perquè aquests jugadors t’ajuden a no tenir-la. O sigui, t’ajuden, t’acompanyen i òbviament empatitzen amb tu, perquè saben la situació en què estàs. En comptes de crear-te més pressió, te la fan treure, i això està molt bé. I, òbviament, a l’hora d’entrenar sí que ho he de donar tot, perquè no estic a un club qualsevol, sinó al Joventut. Però això també ja ho feia al Lleida: intentar donar-ho tot sempre. Sí que és veritat que, a nivell físic i de talent, ara mateix són millors que jo, i això també et fa exigir-te més. Obviament, tinc aquesta pressió d’intentar ajudar l’equip en tot el que puc i aprofitar cada entrenament per millorar. I és això: gràcies als meus companys puc entrenar tranquil, amb ganes, i sobretot passar-m’ho bé durant els entrenaments.
David Carrera – Tens alguna anecdota amb algun d’aquests jugadors?
Ferran Mauri – Sí, mira per exemple: abans dels partits fem el típic tir des de mig camp. El Ricky Rubio ens agafa als joves, el Diego, l’Adri i jo, i ens diu que escollim si la fiquem a la primera o a la segona. Si encertem, ens dona cinquanta euros. És una manera del Ricky d’interactuar amb nosaltres. A part d’això, doncs, al vestuari sempre et fan les típiques bromes, però això tots els jugadors, hi ha molt bon ambient en general, el dia a dia es molt bo, la veritat.
David Carrera – Retornant una mica a l’inici, m’agradaria preguntar-te per l’estiu. Podries explicar com va arribar la proposta del Joventut i com van anar les negociacions o si va arribar alguna altra oferta?
Ferran Mauri – Durant l’estiu vam estar negociant amb el Lleida però no ens vam acabar posant d’acord. Quan vaig sortir al mercat va aparèixer l’oferta del Joventut i la vam veure com una molt bona oportunitat. Amb el meu agent vam decidir tirar-la endavant i acceptar-la.
David Carrera – Anem a parlar del que és el teu equip. Ets un dels jugadors de la primera generació de la Liga U22. Una lliga que des de la seva creació hi han hagut diversitat d’opinions, crítiques i molta gent ha volgut donar el seu punt de vista. Com a participant directe de la competició, quina valoració en fas?
Ferran Mauri – Jo crec que el format anirà evolucionant, però ara per ara em sembla una molt bona iniciativa. Al final, no és el mateix competir en una categoria com la Liga EBA (Tercera FEB), on la diferència física és bastant gran i també hi ha diferència d’edats. En canvi, el fet de poder competir contra les altres canteres, amb grans jugadors i grans promeses, és com un pas més. Penses: “Ostras, potser estic jugant contra algú que d’aquí a un parell d’anys estarà a l’ACB.” Òbviament encara hi ha alguns equips que no hi són, però crec que amb el temps s’hi aniran sumant. Sobretot, per al jugador jove és un esglaó més per poder fer el salt cap al bàsquet professional. Evidentment hi ha un salt gran, però no cal pensar només en passar directament de la Liga U a l’ACB. També pots fer passos intermedis, com anar a un Primera FEB o a altres categories, que és més fàcil que intentar pujar dues categories de cop. A més, per la visió que se li està donant a la lliga, crec que també ajuda a donar més visibilitat als jugadors. No dic que sigui un pas directe a l’ACB, però sí que et pot donar més mercat o més oportunitats en lligues d’alt nivell.
David Carrera – Tornant al tema «Força Lleida». Has pogut anar seguint a l’equip, tant a l’U22 com al primer equip?
Ferran Mauri – Sí! Fins i tot encara mantinc relació amb els companys del primer equip de l’any passat, sobretot amb els nacionals, com el Mikel (Sanz) o l’Uri (Oriol Paulí). Els vaig seguint, sempre que puc miro els partits i me’n alegro molt per ells. Quan juguen amb el Joventut sí que vull que guanyi el Joventut, però si, estic molt content amb la temporada que estan fent.
David Carrera – Ara justament que comentes les relacions amb el Mikel o l’Oriol… Entenc que poder-te emportar aquestes amistats el primer any, acaba sent molt especial?
Ferran Mauri – Sí, quan vaig començar la dinàmica amb el primer equip estava molt nerviós perquè no m’ho esperava gens. Jugadors com l’Oriol (Paulí) o el Pierre (Oriola) em van ajudar molt a estar tranquil, van ser molt bons capitans i el fet que fossin catalans, d’aquí de casa, feia que em sentis molt còmode amb ells. Quan una persona t’ajuda tant li acabes tenint una estima especial. Amb el Kenny (Hasbrouck) també vaig tenir una relació molt especial. Era un referent a la pista i m’ajudava molt. No només et donava consells per millorar a nivell tècnic sinó que t’ajudava a preparar-te a nivell mental.
David Carrera – Anem amb l’última pregunta: el futur de Ferran Mauri passa per continuar a Badalona?
Ferran Mauri – Bueno, jo crec que aquest és l’objectiu, no? A mi personalment m’agradaria molt, perquè aquí em sento còmode i amb bastanta confiança. Òbviament mai se sap què pot passar, perquè al final a la vida hi ha moltes coses que no depenen només d’un mateix, però la veritat és que m’agradaria continuar aquí. El Joventut és un club que des del primer moment m’ha mostrat molta confiança, i això per a un jugador jove és molt important. Si em donen l’oportunitat de seguir creixent amb ells i estar amb el primer equip, no tindria cap problema a fer tota una carrera a la Penya.